Des de què tinc us de raó segueixo el Barça. I quan dic seguir-lo no hem refereixo a veure’l cada cap de setmana. No. Em refereixo a informar-me i consumir sense cap mena de límit, tot allò que l’envolta dia rere dia, hora rere hora.
Fa uns anys però, aquesta activitat em resultava força més complexa. De fet, miro uns anys enrera i recordo com els diumenges em llevava a primera hora amb la ilusió de baixar al quiosc de sota casa, per comprar el diari esportiu de torn i poder informar-me sobre tot el que envoltava a l’equip. Miro una miqueta més enllà encara, i veig aquelles tardes de diuemenge en les què seia al sofà de casa amb la ràdio al costat i sentia com en Puyal m’explicava que passava a l’Estadi.
Ha plogut molt des d’aleshores. Tant ha plogut que a dia d’avui sense cap mena d’esforç, hom pot estar seguir l’actualitat blaugrana al minut des de la cadira de l’habitació. I gràcies a qui? A Internet.